sábado 31 de octubre de 2009

DE CAMPOSANTOS


Camposanto es una de las palabras que quiero reivindicar hoy.Ya se usa poco.Claro! los nuevos tiempos van ganando terreno a los crematorios, a los mares y a la nada.Por lo menos como lugares museísticos siempre pervivirá alguno.Campo santo.Campo sagrado.Los que allí descansan no quiere decir que sean santos,pero estan en un sitio santo.Murieron con la esperanza en la resurrección.Y hasta el último minuto y más allá de la vida, creyeron en la otra.Lugar consagrado.Diferencia entre camposanto y cementerio? Haberlas haílas...y tanto! Lo que pasa es que las palabras también cambian con los tiempos.Todo cambia.Todo queda.Hoy en día, hasta ya se hacen rutas turísticas por los camposantos.En un camposanto, se respira silencio. se medita, se recuerda, se llora y se reza.Qué otro entorno-contexto podría ofrecernos un escenario mejor pasa todas éstas reflexiones?.El contexto és impresindible.Necesario.El hospital para el enfermo.La escuela para el colegial.El cuartel para el militar.Y para un muerto creyente...el camposanto!

lunes 12 de octubre de 2009

12 d´OCTUBRE, DIA D´ESPAÑA


EL 12 D´OCTUBRE : DIA D´ESPAÑA

Si el "LAZARILLO DE TORMES" ha tingut, té i tindrà vigència absoluta, és, entre d´altres,per la forma mestra de reflectir i captar la radiografia en essència de l´esperit picaresc dels espanyols.Pertant, lectura recomanada ja que al lector no el deixa mai decebut ni avorrit, al ser una lectura amena, actual,divertida i apassionant.En un dels seus passatges o capítols el cec acusa al "LAZARILLO" de lladre, infidel,mentider, perquè entre d´altres coses li furtava tot allò que podia.El cas concret és que estàven menjant raïm i el cec afirmà que EL LAZARILLO estava menjant més raïm del que havien pactat.I així era ! El LAZARILLO, tot sorprés, li va preguntar que com ho sabia si estava cec, i aquest li va respondre: "xiquet: havíem quedat en menjar-nos els grans de raïm d´un en un...i jo me´ls menjava de tres en tres i tu callaves !!! "
En una España en plena crisi,en la qual les corrupteles suren per tots els llocs... on tots els claverams van plens a reventar de fem polític,d´influències i de draps bruts...estem veient ara i adés que els polítics es jubilen amb tres o quatre pagues...que en actiu ocupen molts llocs públics alhora, amb la corresponent paga...quan vegem que tant els xoriçots,com els xoricets i els xoricius jutjats i comdemnats no tornen ni un cèntim del que han furtat i als quatre dies ja estan sans i estalvis i com si res...quan observem que els únics arguments davant de tant desgavell és "i tu més"...etc...alguna cosa molt greu deu estar passant a la nostra societat quan està fent aigües tota l´estructura política,judicial,territorial,legislativa...de la nostra vella España i ací no passa res!
Tal vegada un fort moviment ciutadà puga fer alguna cosa, ja que els actuals partits polítics estan demostrant el que són.Solament una vertadera regeneració política,social i económica i un vertader sentit democràtic fort i segur, sense complexes i amb les qüestions fonamentals molt claretes, podrà traure a España de les cavernes on es troba.I així, algun dia. podrìem menjar tots els grans del raïm que en justícia ens corresponen.

miércoles 7 de octubre de 2009

NOU D´OCTUBRE

dimecres, 7 / octubre / 2009

EL NOU D´OCTUBRE

Larra, a un dels seus articles de crítica social venia a dir que a la nostra cultura tots els esdeveniments importants es recorden i es festegen sempre al voltant de la taula.Quan més gran i important és el fet a celebrar, més abundant és la fartera i la dosi de bicarbonat a prendre.I Larra tenia raó.És un fet indiscutible.I si a més a més, part de les viandes són del pressupost, aleshores l´èxit està assegurat.I...qui alimenta els pressupostos ? -Nosaltres, els valencians !, és a dir, nosaltres mengem del nostre rebost quan les despeses són pressupostàries!
Larra deia que no ens aturem a reflexionar ni tan sols un moment el fet que estem recordant, ni la importància d´aquest, ni el perquè,ni el com,ni les causes ,ni les consequències...això sí, la taula ben plena i a gaudir que són quatre dies:ja que molts no arriben ni a tres.I així, amb el pas dels temps, les idees s´obliden i les panxes s´omplin...i clar el colesterol, el sucre i l´àcid úric van pujant els nivells.D´aquesta forma, ve Nadal i a comprar,i a gastar,i a menjar...i d´aquell Jesús llunyà ni ens recordem...i si a més, ens oblidem dels reis i els canviem pel PAPA NOEL...l´autenticitat perd quilates.A la Setmana Santa ja pocs pensen a la PASSIÓ,MORT I RESSURRECCIÓ del Senyor...i ens passa tres quarts del mateix que a nadal: MENJAR,MENJAR i GAUDIR...i al NOU D´OCTUBRE...
En aquestes èpoques de crisi on el recursos dineraris minven, potser caldria aprofitar dita mancança i reflexionant un poc re-tornar a les arrels i donar AUTENTICITAT als aconteixements.Ser una mica més ascètics, més quixots i més autèntics, i sobretot, realistes.

sábado 26 de septiembre de 2009

LA PLUJA

PROTAGONISTA, LA PLUJA !
Pluja i més pluja ha vessat el cel.La nit del 22 de setembre ha sigut torrencial.Fins ara, cap desgràcia.L´esperada pluja del " al país que no sap ploure"ha fet bona saó! segur! Amb tota la seua força i gana, els núvols no han parat de plorar.Era d´esperar, després de l´infern de l´estiu.Siga gota freda o no, la pluja ha aparegut de sobte i ha netejat carrers i teulades; pols i fina terreta sahariana dipositades al llarg de l´estiu han quedat neutralitzades.La pluja sempre m´ha agradat.M´encanta.M´ompli.Sempre jo dins de casa, clar! i a prop d´una finestra a ser possible.O dins de qualsevol bar d´un barri vell carregat de fum i xiuxiueig. I...què em digueu d´eixa olor que arriba a la pituitària com a senyal inequívoca de la seva arribada? És una de les meues muses predil.lectes, la pluja."...Y la lluvia en el cristal y la flor en el jarrón..." d´aquell Victor Manuel que per aquell temps també cantava alhora a Franco. El Machado també l´ha evocada com ningú l´aigua del cel :"Una tarde parda y fria de invierno. Los colegiales estudian. Monotonía de lluvia tras los cristales."
Pluja.Santa Pluja.Aigua del cel que retorneu la vida a la natura dormida.Que ompliu de verdor i d´esperança les ànimes desesperades.Necessària.Imprescindible.Democràtica pluja que ens banya a tots per igual sense mirar on cau ni a qui. Benvinguda sigues, deesa de la fertilitat !

martes 15 de septiembre de 2009

UN NOU CURS...UN NOU REPTE



Amb l´inici cada any del curs escolar, comença la "vida": administrativa,política,educativa,sanitaria,laboral...les quals havien quedat en coma durant la xafogor del llarg i sufocant estiu.I sempre em ve al cap el record de la meua escola de fa 40 anys.I el temps, que tot ho deixa al seu lloc, em diu que la meua escola no era tan tenebrosa,tan negra,tan opresora ni tan roïn com ens l´han volgut desdibuixar i que de vegades ho han aconseguit .Jo no guarde cap odi,ni rancúnia ni venjança contra la meua escola pública de la meua infantesa ni contra aquells mestres-herois que m´obriren els ulls al món.La"Enciclopedia Alvarez" em va introduir al món de la poesia, amb vertadera literatura...fragments-això sí-, però LITERATURA.Quan jo era escolar, tenia molt clar i ho tenia assumit, que si no em sabia una lliçó, no passava a la següent.Ja més tard, al Batxillerat de sis anys, més dues "reválidas", i un COU.Els alumnes teníem molt clar que si no aprobaven les assignatures no passavem al curs següent; encara que la barba fera acte de presència; cosa que ens semblava lògica i justa.I tot això ens portava a valorar el suprem valor de l´esforç de cada dia i marcava unes pautes diàfanes.Als meus mestres i professors els respectava i valorava: a uns més i a altres menys.I el passar d´un curs inferior a un superior era una victòria,una festa, era EL MILLOR PREMI que em podia oferir a mi mateix i als meus.Els mitjans eren mínims però, els aprofitavem al màxim.La meua escola no era el paradís com que tampoc era l´infern.Com tot en aquesta vida, pertanyia a un món i a unes circumstàncies.
L´escola d´avuí és una altra.Plena a reventar de recursos de tot tipus.Camions i camions de PSEUDOLITERATURA de "chichi-nabo".Uns mestres acosats i infravalorats des dels quatre punts cardinals.Insultats.Agredits.Resignats.Els alumnes passen de curs per edat i no per coneixements: total, només han d´esperar a l´aniversari següent i es "posen" a nivell dels altres.Centenars de mestres i professors "alliberats i lluny de les escoles i instituts" per a (-gran paradoxa!-)resoldre els problemes de l´ educació.Una obsessió malaltissa en obligar a tothom per llei a ser presoner d´un recinte escolar vullga o no, predomina a les corrents de pensament utòpic-filosòfic dels nostres "il.lustrats".Mentrestant, alguns arriben a ser Ministres de la Nació sense estudis!
I tots tenim part de culpa.I dic tots.Jo el primer.Per haver callat quan sentia dir a quatre progres que la disciplina escolar era cosa de "feixistes" i per por a ser catalogat injustament, callava.Per educació, per covardia o perquè no estava de moda, hem deixat passar tantes i tantes coses irracionals que a hores d´ara és molt difícil retornar a la cordura.I ara...alguns es trenquen les vestimentes...i volen fer-mos "autoritats educatives", i volen penalitzar als alumnes o als "papis" que ens insulten o ens peguen...volen fer tantes coses...que al final no faran res.De moment, els informes europeus quant al "rànking" de la qualitat educativa a España ens deixa en llocs vergonyosos.
De tota manera, una nova i excitant etapa, un nou i encisador projecte s´obri cada vegada amb cada nou començament de curs.Malgrat tot, la meua professió m´agrada i em fascina.Són trenta anys intentant ser útil i aportar, sempre sense protagonisme i des de l´anonimat o "la trastienda", el millor de mi.Un repte més comença!
JR
Josep Romero-Nieva

martes 1 de septiembre de 2009

CÒMICS,HUMORISTES I ESPECTADORS

El teatre és això:teatre.No podem extrapolar la vida de l´escenari a la vida real.Dintre l´escenari s´assassina,es roba,s´estima,es fornica,es riu, es plora, s´insulta... tot dins d´un argument.Entre l´escenari i el públic hi ha un teló que separa les dues realitats.La veritat i la mentida.I a més, podria ser perillós traspassar-la, aquesta línia roja.Recorde quan Ramoncín i el seu pollo frito arruixava amb pixum al respectable amb un xorro del seu xorro.Pot ser que a alguns els agrade ser dutxats d´eixa forma.Allà ells.A mi no.Eixa és la línia que no deu ser mai violada.Jo no puc permetre que ningú m´insulte.També intente no donar tal oportunitat."Quien evita la ocasión, evita el peligro".De tota manera, quan pel guió l´actor haja d´increpar al públic, per la mateixa regla de tres, la correspondència caldria que fora biunívoca i recíproca.Els còmics es poden riure de tot, fins i tot de les seues mares, per tal de fer passar una estona divertida.L´humor és l´humor, sí senyor.Per a gustos colors.I el sentit comú està per a alguna cosa.

jueves 27 de agosto de 2009

DE VIATGES...

¿Què diré quan torne al treball després de l´estiu?...no podré captivar als meus oients amb narracions orals i descriptives de lo bé que m´ho he passat viatjant pels mons de Déu.No podré contar les excel.lències de tal o qual lloc i l´enriquiment de la meua ànima i la meua cultura de gents i paisatges, de viandes i costums, plaers i desmesures.No podré afegir-li status a la meua persona amb un viatge més a l´àlbum de la vida.La cursa ha començat:a vore qui conta la història més "in" del seu obligat viatge estival.Qui no viatja no està a la moda.S´ha de viatjar, trencar amb la monotonia i fugir,fugir del cada dia com un condemnat.
Jo no viatge.La calor em mata.Puga ser que no viatge per què no puc.Viatjar és molt car, caríssim.I la nòmina no dona per a mésNo puc disposar d´una despesa tan considerable per a aquesta necessitat tan vital, necessària i obligada...em reconfor-ta saber que no sóc l´únic, que forme part de la immensa majoria de persones d´aquest planeta que no podem viatjar.
Posats a sommiar, els estius me n´aniria a Canadà,o als fiords de Noruega,o a un poblet dels Pirineus...és a dir, a la fresqueta...igual algun dia, com que estem al País (España) més desenvolupat de la Terra,als treballadors els entre un paquet de vacances-viatge com cal: triar quasevol lloc,quasevol hotel durant un mes,amb tot pagat i a càrrec del deute estatal.
Ai! La realitat és la que és.I quina cosa voleu que vos diga?.Durant tot el llarg estiu he fet el que més m´agrada: escriure per plaer, com ara.I a més, ha sigut gratis, sense ingresos ni despeses.També m´he avorrit bona cosa.On visc, no hi ha ni teatre,ni el café Gijón, ni grans tertúlies literàries...és normal tractant-se d´un llogaret xicotet d´interior...LLegir...oh! La panacea de la lectura! El goig de llegir! El poder desl llibres!
I calor, molta calor, tot calor.Xafogor a tota hora, de dia, de nit, aquesta xafogor meditarrània que et deixa sense forces,sense ganes de fer res,sense alé i de mala llet.

miércoles 19 de agosto de 2009

CANTO A UNA FESTERA

Niña de mis versos
incógnita esperanza,
frescos sentimientos
parte de mi alma.

Rosa
dulcísima espina
placentera gotita
de sangre fina
cual sutil brisa
moldeando
tu sonrisa.

Poema único
como tú.
Palabras
balsámicas
para ti.

Aleteará
mi poema
a la alegria festera
de tus dieciocho.
Pajarearán
los versos
conversos.

Y siempre
alta la frente
limpio el camino
y sana la mente.

domingo 16 de agosto de 2009

POETA SIN ETIQUETA

Libre,
comprometido
con la palabra.
poeta
sin etiqueta.
...
Limpio, claro y transparente
quiero llegar a mi gente
y con mi vieja libreta
pretendo que igual me entiendan
los magos de las palabras
los obreros y peones
caminantes y mendigos
y los pobres de la tierra.
...
Poeta
sin etiqueta.
El pueblo quiere sentir
y que los versos inunden
los campos de sus adentros.
Dejemos para el Olimpo
aquellos sagrados versos
que solo eruditos-dioses
se lo guisan, se lo comen
en comedores desiertos.
...
El pueblo quiere vibrar
con romances o sonetos
El pueblo quiere entender
lo que se dice en ellos
poetas vivos, no muertos
cercanos y no tan lejos.
...
Poetas
sin etiquetas.
Poetas-profetas
sin etiquetas.

domingo 26 de julio de 2009

Quan la bruíxola no assenyala el nord...

Quan la bruíxola ja no funciona
la justícia comdemna innocents
Quan la gent ja no llig ni un poema
i els qui triomfen són els delinqüents.
***
Quan veus tant i tantes coses
i ja no et pots callar!
Quan veus a tant de lladre
"lluitant per la igualtat".
***
I mires al voltant:
observes...i obervant
veus que el blanc no és blanc!
és blanc! és blanc! és blanc!
voleu que ho veja negre!
***
I volen que l´aigua
de la mar siga dolça
i jo la taste i la retaste!
és salada! és salada!
voleu tornar-me boig!
***
Els cridaners mediocres
són allà dalt
i els sofrits intel.ligents
muts i soterrats...
I el SI
volen que siga NO...
volen calfar amb gel!
Volen canviar
l´ordre del firmament!
Volen el CAOS!
LA CONFUSIÓ!
I SER ELLS
ELS SALVADORS!!!
***
Jo calle
observe
i em ric.
***
( faig càbales
de la paciència
i resistència
dels ciutadans
abans del trencament
total,fatal
LETAL)
+++